A voltes els ocells odien l'aire, perquè la seva resistència fa que alçar el vol es torni un esforç titànic.A voltes l'aire és cruel i fueteja el rostre, i les entranyes es remouen impotents quan sembla que la perfecció de les ales no servirà de res.
A voltes, però, tot petit ocell recorda que hi ha un refugi en aquell discret forat de qualsevol arbre. I que no es pot volar ben alt sense la carícia de l'aire.
La tarda té un no sé què molt semblant a la tendresa.
