28.3.08

Alçar somriures

La por és tan sols un obstacle estúpid i sense sentit que s'entesta en tornar negre tot allò que pugui trobar-se més enllà, fins semblar que només ella resta amb nosaltres.

Però avui som de colors.
I potser no sabem ben bé com alçar el puny, però mantenim la tendra capacitat d'alçar somriures.

La tarda té un no sé què nuat a l'estómac.

7.3.08

Retorn

Deixes que la música se't filtri per la pell i retorni aquell rastre de calor allà, en aquell lloc inconcret molt a prop de les entranyes.

Tanques els ulls i respires molt fort. Engoleixes cansament, pols, neguits; i evoques aquella mirada que duus tatuada a la punta dels dits, aquella que és l'essència de cada dia.

I, malgrat sigui ja de nit, tens reflexos de sol a les pestanyes.

La nit té un no sé què de retorn als orígens.