En aquesta nit estranya de feina feta amb el pensament ben lluny, la irrealitat vaporosa es revela més tangible que la realitat més propera.
I ja m'està bé.
Potser només sigui que una olor subtil pot evocar un rostre mossegant-se els llavis.
La matinada té un no sé què amb gust de sal.
17.12.07
10.12.07
Despertar
Quan davant teu l'univers et desperta amb carícies, la resta tan sols és somriure.
I, si pots, fregar-li els llavis en una carícia estúpidament temorosa d'enrampar-se.
La tarda té un no sé què d'energia positiva.
I, si pots, fregar-li els llavis en una carícia estúpidament temorosa d'enrampar-se.
La tarda té un no sé què d'energia positiva.
2.12.07
La darrera mirada enrera
No ho sabies, però quedava una última nina russa per conèixer. La que sempre vas sospitar. Petita, essencial i sàvia com la sang que li circula a les venes. La que té totes les respostes.
Apareix només per dir-te desfes-te del fang del passat, init, que no mereixes aquest llast. Desfes-te'n i posa a prova aquestes ales que has après a tenir plegades. Vola, init, i sent el vent a la cara i el cos lleuger. Vola i podré somriure una miqueta més.
I li dediques una darrera mirada còmplice abans de girar-te i alçar els ulls.
La nit té un no sé què de pàgina per escriure.
Apareix només per dir-te desfes-te del fang del passat, init, que no mereixes aquest llast. Desfes-te'n i posa a prova aquestes ales que has après a tenir plegades. Vola, init, i sent el vent a la cara i el cos lleuger. Vola i podré somriure una miqueta més.
I li dediques una darrera mirada còmplice abans de girar-te i alçar els ulls.
La nit té un no sé què de pàgina per escriure.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)