Quan davant teu l'univers et desperta amb carícies, la resta tan sols és somriure.
I, si pots, fregar-li els llavis en una carícia estúpidament temorosa d'enrampar-se.
La tarda té un no sé què d'energia positiva.
I, si pots, fregar-li els llavis en una carícia estúpidament temorosa d'enrampar-se.
La tarda té un no sé què d'energia positiva.
3 comentaris:
Me'n passes una engruneta, d'aquesta energia positiva? Sí? Ets un sol ;)
Tanta com en vulguis, isnel!
;)
D'aquestes carícies que em desperten cada matí acompanyades d'un somriure, jo en dic FELICITAT!!. i Si potser si tinc por d'enrempar-me, però què seriem si no ho intentessim
Publica un comentari a l'entrada