14.4.08

Antigues joguines

Al mirall has recuperat el somriure cínic dels passos perduts, aquell que fa olor de naufragi i coneix a la perfecció cadascuna de les diminutes sensacions tacades de rendició. Cadascuna de les sensacions que han fet recer a les entranyes i t'han buidat l'estómac. O viceversa.

Voldries esborrar-te'l del rostre, però saps bé que és el lent inici de la revolta. Saps que guanyarà terreny molt a poc a poc, i es despullarà del cinisme al llarg del camí.

Saps perfectament que funciones com les teves antigues joguines. Sols cal buscar un gest tendre que et doni corda.

La tarda té un no sé què de boira espessa.