14.4.08

Antigues joguines

Al mirall has recuperat el somriure cínic dels passos perduts, aquell que fa olor de naufragi i coneix a la perfecció cadascuna de les diminutes sensacions tacades de rendició. Cadascuna de les sensacions que han fet recer a les entranyes i t'han buidat l'estómac. O viceversa.

Voldries esborrar-te'l del rostre, però saps bé que és el lent inici de la revolta. Saps que guanyarà terreny molt a poc a poc, i es despullarà del cinisme al llarg del camí.

Saps perfectament que funciones com les teves antigues joguines. Sols cal buscar un gest tendre que et doni corda.

La tarda té un no sé què de boira espessa.

6 comentaris:

el Capità ha dit...

Amic Init, estimadíssim amic Init: sovint emergeixen engrunes de les persones que hem estat, de les coses que ens ha tocat viure. No seríem pas les persones que som sense el nostre passat, que ens ha conduït al present. I ara ens toca acaronar el present com un infant acabat de néixer. El present sempre, sempre, és un infant acabat de néixer. Estic segur que estàs envoltat de mans disposades a emprendre el gest tendre de donar-te corda. Deixa de mirar el mirall i busca recer en aquestes mans, creu-me. També pots comptar amb les meves, per descomptat.

el Lloro ha dit...

Iniiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiit!!!
On és la cordaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa???
Eeeeeeeeeeeeeeeeh??? On és, vaaaa, que és tard i vol ploureeeeeeeeeeeeeeeeeeeeee!!!
Veiaaam... A sota d'aquesta muntanya de llibres, noooooo.... Entremig de les samarretes, tampooooooooc, fora, fora samarreteeeeeeeeeeees... Òndia, sort que volo, perquè per aquí ja no s'hi pot passaaaaaaar!!! Veiam les sabateeeeeeeeeeeees???... Tampooooc!!! Els calaixos de les joguines, aixòòòò... Ostres, com és que no hi he pensat abaaaaans???
INIIIIIIIIIIIIIIIIIIIT!!! A LA TEVA HABITACIÓ NO S'HI POT ENTRAR PERÒ HE TROBAT LA CORDAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAA!!!
On s'ha ficat, ara, l'Iniiiiit???

acollida ha dit...

Lloro! Vols fer el favor d'endreçar de seguida l'habitació de l'Init? On s'és vist!

el lloro ha dit...

Ni hablar! No hi cap res més, en aquesta habitació, ni una bruixa ni res, em seeeeeeeeeeeeeeents? I baixa de la làmpara, que la làmpara és mevaaaaaaaaaaaaaaaaa!!!
Vine, au, vine, abans d'emprendre el vol, vineeeeeeeeeeeeeeee, que et canviaré el barret per aquesta enciclopèdia de totes les flors del món mundial tan maca i que pesa taaaaaaaaaaaaaant!!! Vine, au, que quedaràs plana com una post de planxar, si te la poso per barreeeeeeeeeeeeeeeeeeeet!!!
Què, no goses acostar-te, eeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeh!!!
Doncs, au, emprèn el vol que ja t'he obert la finestraaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!! Compte, orenetes, falciots i gavines toteeeeees, que ve una bruixa en vol rasaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaant!!!

elur ha dit...

Serveix una abraçada virtual?

:*)

isnel ha dit...

Tendre ho és tot: el gest, les antigues joguines i, sobretot, TU. Fora la boira, vinga! :)