A voltes fa mandra agafar trens que t'apropen a aquesta inquietud, indefinida i indecisa, que es riu de tu des de l'estúpid racó que li has concedit.
Perquè has estat tu. Coi de paranoïc.
Només tu.
I amb quina estúpida cara s'ha de mirar el rostre que t'ha deixat aquesta cara d'estúpid?
29.12.08
Subscriure's a:
Missatges (Atom)