Verd-blau

L'enuig que et batega a les venes desapareix, gairebé amb tendresa, en evocar la remor del mar gronxant-te al ritme de la seva veu. L'escuma jugant amb els seus dits, tornant-se carícia. La sal nuada a les pestanyes, abastant-te la seva olor.
El record d'una melodia que apareix així, poc a poc i sense avisar.

I el món lluny, molt lluny, recuperant aquest to verd-blau que el fa especial.

Serenament quan ve l'onada, acaba,
i potser, en el deixar-se vèncer, comença.
La platja enamorada
no sap l'espera llarga
i obre els braços no fos cas, l'onada avui volgués queda's.

Així només, em deixo que tu em deixis;
només així, et deixo que ara em deixis.
Jo tinc, per a tu, un niu en el meu arbre
i un núvol blanc, penjat d'alguna branca.
Molt blanc...

La nit té un no sé què de colors vitals.

Perfils

Segueix caminant, que la seguretat del roure és sols el primer pas.

Segueix caminant.
I no oblidis que hi ha paisatges vinculats al nostre alè.

El vespre té un no sé què perfilat a l'horitzó.

El sol a la pell

Respirar l'aire i sentir-lo especial. Esbossar somriures amb el deambular de la gent. Sentir cada un dels sentits oberts i selectius, buscant l'essència de cada petit instant.

El petó del vent a la galta.
Les notes de colors, rastre de cada vol irregular sorprès en l'aire.
El xiscle burleta d'aquella cotorra.
La carícia del sol a la pell.

Vaig cantant
fluixet pel carrer com un babau
aquesta cançó que tinc al cap
des que m'he llevat
i s'ha enganxat com les lleganyes.

Vaig cantant
fluixet pel carrer com un nen gran
aquesta cançó que et vull donar.
Et porto al damunt i m'agrada.

La tarda té un no sé què que es mou a batzegades.

Espurna

En retornar al seu lloc, un petit trosset de vidre reflexa per uns instants la lluna.

Talment com una espurna.

Talment com si et piqués l'ullet.

I alguna cosa et fa oblidar aquest vent traïdorament fred.

La nit té un no sé què tendrament reconfortant.

Un dijous qualsevol

És curiós com, a voltes, pensar en un dijous qualsevol fa sentir la lentitud nuada entre els dits. I el sol baix reflexat a les pestanyes.

I, de fet, la resta són foteses.

La tarda té un no sé què de dijous entre les pestanyes.