Segueix caminant, que la seguretat del roure és sols el primer pas.
Segueix caminant.
I no oblidis que hi ha paisatges vinculats al nostre alè.
El vespre té un no sé què perfilat a l'horitzó.
I no oblidis que hi ha paisatges vinculats al nostre alè.
El vespre té un no sé què perfilat a l'horitzó.
3 comentaris:
Quina fotografia tan bonica, Init. I qui la tingués, la seguretat del roure! I això que només és el primer pas...
Jo avui sí que sé què és el no sé què: una delícia (de foto, d'escrit i de tot).
He d'anar a dormir, però me he quedat atrapada aqui, mirant la foto, descubrint la magia que neix d'ella, anant allà... i... que fas amb les paraules? com fas per a que...
He arribat a la conclusiò de que no sol controles el temps, si no que tb controles la magia de les paraules...
Em quedo a la itmage abans tancar els ulls per ultima vegada aquesta nit.
Publica un comentari a l'entrada