És curiós com, a voltes, pensar en un dijous qualsevol fa sentir la lentitud nuada entre els dits. I el sol baix reflexat a les pestanyes.
I, de fet, la resta són foteses.
La tarda té un no sé què de dijous entre les pestanyes.
I, de fet, la resta són foteses.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada