A voltes fa mandra agafar trens que t'apropen a aquesta inquietud, indefinida i indecisa, que es riu de tu des de l'estúpid racó que li has concedit.
Perquè has estat tu. Coi de paranoïc.
Només tu.
I amb quina estúpida cara s'ha de mirar el rostre que t'ha deixat aquesta cara d'estúpid?
4 comentaris:
amb un somriure, home! encara que sigui un somriure estúpid ;)
Té molta raó, l'elur, molta!
I que consti que el text és preciós. Com en saps, d'explicar les coses inexplicables, com en saps! Saber-les explicar ja és començar-les a pair, encara que no ho sembli.
Una abraçada solidària.
T'ho volia enviar per mail, però al borrar-me del facebook em sembla que l'he perdut...
http://www.elpais.com/articulo/opinion/fueran/pajaros/estupido/elpepuopi/20090213elpepiopi_5/Tes
Salut i ocells!
;)
Publica un comentari a l'entrada