La por és tan sols un obstacle estúpid i sense sentit que s'entesta en tornar negre tot allò que pugui trobar-se més enllà, fins semblar que només ella resta amb nosaltres.Però avui som de colors.
I potser no sabem ben bé com alçar el puny, però mantenim la tendra capacitat d'alçar somriures.
La tarda té un no sé què nuat a l'estómac.
1 comentari:
Quina magnífica fotografia de la por, Init, quina magnífica fotografia! Encara que, mentre hi hagi una barana, rai!
Ah, una altra cosa: la capacitat d'alçar somriures és molt més útil per viure que no pas la capacitat d'alçar el puny. No ho diguis massa a ningú. És una cosa que es va descobrint amb els anys. Salutacions, amic!
Publica un comentari a l'entrada