Deixes que la música se't filtri per la pell i retorni aquell rastre de calor allà, en aquell lloc inconcret molt a prop de les entranyes.
Tanques els ulls i respires molt fort. Engoleixes cansament, pols, neguits; i evoques aquella mirada que duus tatuada a la punta dels dits, aquella que és l'essència de cada dia.
I, malgrat sigui ja de nit, tens reflexos de sol a les pestanyes.
La nit té un no sé què de retorn als orígens.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada