21.2.08

Volar

A voltes els ocells odien l'aire, perquè la seva resistència fa que alçar el vol es torni un esforç titànic.

A voltes l'aire és cruel i fueteja el rostre, i les entranyes es remouen impotents quan sembla que la perfecció de les ales no servirà de res.

A voltes, però, tot petit ocell recorda que hi ha un refugi en aquell discret forat de qualsevol arbre. I que no es pot volar ben alt sense la carícia de l'aire.

La tarda té un no sé què molt semblant a la tendresa.

1 comentari:

Dolo ha dit...

Que bé tonar-te a llegir init!
A vegades, és bo tenir un forat en l'arbre familiar, a vegades quan els moents et són adversos, és necessari deixar de volar durant uns instants i tornar al niu. Llavors, és quan tornes a intentar arrencar el vol i pots tornar-te enlairar per les teves pròpies decisions.