Deixa que els somnis et retornin en una carícia tota la tendresa que et vessa la pell.
Somriu.
I no provis d'eixugar les llàgrimes que et besen la galta.
L'emoció et vibra tan intensament en aquest racó que creies impenetrable que t'has tornat petit com el món i gran com la nit que et contempla. I tot recupera el seu senzill sentit.
Molt en el fons, init, sempre vas saber que trobaries la resposta a cadascuna de les nits en què l'angoixa de la teva íntima complexitat et mastegava la son i l'energia.
Molt en el fons, sempre vas saber que un dia el somriure se t'escaparia dels llavis i es tornaria carícia.
El vespre té un no sé què envoltat de màgia.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
No puc evitar un somriure sincer mentre et llegeixo, sincer i emocionat, recordant quan vaig viure un mateix somriure com el que descrius :)
Somriu Init, no te'n quedis cap, no en vulguis amagar cap.
:)
A qui et deixo el meu somriure init :D
Molt en el fons (i en la traïdora superfície), no saps com me n'alegro!
Publica un comentari a l'entrada