17.12.07

Irrealitat

En aquesta nit estranya de feina feta amb el pensament ben lluny, la irrealitat vaporosa es revela més tangible que la realitat més propera.

I ja m'està bé.

Potser només sigui que una olor subtil pot evocar un rostre mossegant-se els llavis.

La matinada té un no sé què amb gust de sal.

6 comentaris:

neus ha dit...

les olors poden evocar tantes coses...

Kiara ha dit...

y que be descubrir que la irrealitat es lo mes real que te ha pasat...
som reals?

suspirador común.

Anònim ha dit...

per fi!
t'he re.descobert.
llegir petites coses em fa trobar poesia que creia perduda. i l'estranya relació que tens amb les nines russes m'encanta!

Anònim ha dit...

M'he llevat desitjant que aquesta realitat, fos un somni, que fós una inocentada... però no noés així. El dia fa olor a despedida trista, plena d'amor...i a Nadal indesitjable.

Anònim ha dit...

D'això... Em fots una enveja, tio! Una enveja!...

isnel ha dit...

És que, de vegades, treballar amb el pensament posat en un altre lloc és una autèntica delícia. Somniar despert, se'n diu?
Un 2008 ple de coses bones per a tu i els teus, INIT!!!!