En aquesta nit estranya de feina feta amb el pensament ben lluny, la irrealitat vaporosa es revela més tangible que la realitat més propera.
I ja m'està bé.
Potser només sigui que una olor subtil pot evocar un rostre mossegant-se els llavis.
La matinada té un no sé què amb gust de sal.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
6 comentaris:
les olors poden evocar tantes coses...
y que be descubrir que la irrealitat es lo mes real que te ha pasat...
som reals?
suspirador común.
per fi!
t'he re.descobert.
llegir petites coses em fa trobar poesia que creia perduda. i l'estranya relació que tens amb les nines russes m'encanta!
M'he llevat desitjant que aquesta realitat, fos un somni, que fós una inocentada... però no noés així. El dia fa olor a despedida trista, plena d'amor...i a Nadal indesitjable.
D'això... Em fots una enveja, tio! Una enveja!...
És que, de vegades, treballar amb el pensament posat en un altre lloc és una autèntica delícia. Somniar despert, se'n diu?
Un 2008 ple de coses bones per a tu i els teus, INIT!!!!
Publica un comentari a l'entrada