No ho sabies, però quedava una última nina russa per conèixer. La que sempre vas sospitar. Petita, essencial i sàvia com la sang que li circula a les venes. La que té totes les respostes.
Apareix només per dir-te desfes-te del fang del passat, init, que no mereixes aquest llast. Desfes-te'n i posa a prova aquestes ales que has après a tenir plegades. Vola, init, i sent el vent a la cara i el cos lleuger. Vola i podré somriure una miqueta més.
I li dediques una darrera mirada còmplice abans de girar-te i alçar els ulls.
La nit té un no sé què de pàgina per escriure.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
6 comentaris:
Ja deia jooooooo... L'altre dia em va semblar veure't sobrevolar el deltaaaaaaaaaaaaaaa!!! Ja deia joooooooooooooooo!!!
__El petit príncep i acollida__
Ara et diré el meu secret: només hi veiem bé amb el cor. Tot el que és essencial és invisible als ulls... com la sang que circula per les venes. La que té totes les respostes.
Vola, init, vola!
Quin apassada init!
Com m'agrada llegir el que escrius!
A desplegar ales i deixar que el vent ens porti allà on sigui i seguir les corrents propícies per arribar allà on volem volar...
Ai, aquestes nines russes que sempre ens deixen un últim secret amagat... Vull veure't volar ben aviat, INIT, em sents? Doncs, vinga, no esperem més...
ara volas mes alt que jo... em deixas agafar impuls i anar al teu costat?
Y al desplegar las alas y volar más alto me miras, y siento que el brillo de tus ojos se refleja en mis pestañas... como el sol se refleja en los juncos de otoño...
Publica un comentari a l'entrada